Educar els adults per educar els infants (I)

Sense voluntat de dissociar-ho, perquè no podem treballar obviant el conjunt, els pares dels alumnes són un món a banda. Part de les seves històries personals ens atenyen, però part d’aquestes no. I així com el mestre s’avesa, o hauria de, en el progrés dels infants, ha d’admetre que hi ha coses que han de ser resoltes més dins els límits de l’escola, i entre ells, que no pas fora d’aquesta. Els pares, i la resta d’agents educatius, haurien de prendre una prudent distància perquè els nens aprenguin a dialogar les coses i a resoldre-les sense la necessitat expressa d’una mediació externa. Crec que, a força dels anys, hem fabricat una bombolla que aïlla els infants dels problemes, i que això els ha fet incapaços de proveir-se dels recursos que els ajuden a defensar-se per ells mateixos. Volem vetllar per la seva autonomia, i posar cullerada en una discussió de pati, i això és impossible, perquè segurament no aconseguim solucionar una cosa ni l’altra, mentre maregem la perdiu perquè ja no saben a qui recórrer, quan  ni per quins motius. Tot plegat no deixa de ser un problema de base, i evidencia que no som capaços d’entendre què és, exactament, un nen, mentre li neguem la possibilitat de caure, d’equivocar-se i de discutir. Cal educar els pares en la consciència que els seus fills han d’aprendre, i que aquesta és una tasca que ningú pot fer per ells. Si bé és cert que totes les persones que envolten els alumnes poden prendre part en el procés, i col·laborar-hi, no poden en cap cas compartir l’esforç en si de progressar en la seva autonomia, bàsicament perquè hi estarien posant traves. Dubto que algú aconsegueixi aprendre a muntar en bicicleta si no hi ha un moment decisiu en el que hom decideix no estar-hi tan a prop i observar, encara que sigui amb cert temor, que no fa falta aferrar-li més la roda del darrera. En definitiva, aquest procés de bastida que esmenta la psicologia de l’aprenentatge és una necessitat que ha de culminar. Un edifici no s'assegurarà la seva estabilitat si no es comprova definitivament retirant la bastida que l'envolta, despullant-lo curosament de l'ajuda que ha servit per forjar-lo tal i com és; tampoc els nostres alumnes podran progressar si no prenem distància en les qüestions diàries en les que cal que desenvolupin les seves habilitats socials i cerquin els seus propis mecanismes d'aprenentatge. Si no ho fem així correm el risc de produir, per sistema, persones incapaces.